Aquest nou decret, que entrarà en vigor a partir d’abril de 2023, té per objectiu establir uns criteris més específics per a entendre la discapacitat no sols sobre criteris físics o biològics, sinó també socials i psicològics. També estableix un criteri d’urgència per a persones amb ELA i altres malalties rares, així com per a quan sigui necessari a causa de causes humanitàries (com les víctimes en zones de guerra) o d’especial necessitat. Així mateix, s’inclou una reducció de terminis a les dones víctimes de violència de gènere -segons l’última macroenquesta de violència contra la dona, el 17,5% té una discapacitat ocasionada per aquesta violència.
El nou barem aprovat, que no s’actualitzava des de 1999, respon a una demanda històrica del col·lectiu de persones amb discapacitat -més de 4 milions de persones segons l’INE-, que demanava renovar els criteris per a fer-los més humans, flexibles i accessibles per la via telemàtica, posant a la persona en el centre. Aquest nou barem s’adapta al model social de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides de 2006.
Els quatre barems de la discapacitat
A partir d’ara, no sols es tindran en compte els factors funcionals de la persona i els criteris socials -entesos abans com a complementaris-, sinó que s’entén la discapacitat com a resultat de la interacció de quatre blocs:
Barem de Deficiència Global de la Persona (BDGP). Té en compte les alteracions funcionals i corporals.
Barem de Limitacions de l’Activitat (BLA). Mesura l’impediment o limitació de la persona per a realitzar activitats.
Barem de Restriccions de la Participació (BRP). Valora l’acompliment de les activitats de la persona en un context real.
Barem de Barreres Contextuals i Ambientals (BFCA). Té present les possibles barreres a l’entorn de la persona i que interfereixen en les seves capacitats. Es mesura en valor absolut -els altres en percentatge- i no pot superar la xifra de 24 punts. Anteriorment, els factors socials no podien superar els 15 punts, per la qual cosa ara es dona més protagonisme a l’entorn com a factor limitador.