Drets de les persones amb discapacitat a Espanya
A Espanya existeixen més de 3,5 milions de persones amb alguna discapacitat, la qual cosa suposa el 9% de la població, segons l’última enquesta sobre Discapacitats, Deficiències i Estat de Salut, publicada en 2008 per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en col·laboració amb la Fundació ONCE i el Imserso. La situació actual es podrà veure molt millor reflectida en la pròxima enquesta, que l’INE té previst publicar aquest 2021.
Sigui com sigui, les persones amb alguna discapacitat, ja sigui física, sensorial o mental, constitueixen un sector de la població important i heterogeni, amb moltes i diferents realitats socioeconòmiques, residencials o de diagnòstic. No obstant això, en la societat continuen existint barreres que posen en escac el seu ple dret a la integració social i laboral. Per això, és fonamental l’existència de lleis que garanteixin el compliment i la defensa dels seus drets i que vetllin per la seva plena participació en la societat.
Llei General de Discapacitat
Els drets de les persones amb discapacitat a Espanya es recullen en la Llei General de drets de les persones amb Discapacitat i de la seva inclusió social (LGD). Establerta en el Reial decret legislatiu 1/2013 de 29 de novembre, disponible també en lectura fàcil, estableix una sèrie de drets per a les persones amb discapacitat, recollits en la Convenció Internacional de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, i sancions per al no compliment, amb l’objectiu de garantir la no discriminació i la igualtat d’oportunitats.
La Llei General de Discapacitat agrupa 3 lleis anteriors a Espanya:
Llei d’Integració Social de les persones amb discapacitat (LISMI).
Llei d’igualtat d’oportunitat, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
Llei d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
Drets i obligacions de les persones amb discapacitat
La Llei General de drets de les persones amb Discapacitat es fomenta en uns principis bàsics:
La dignitat i l’autonomia. Aquestes persones poden prendre decisions pel seu compte.
La vida independent. Tenen dret a decidir sobre la seva vida i sobre com desitgen participar en la societat.
La no discriminació. Cap persona amb discapacitat ha de sofrir assetjament o qualsevol forma de discriminació al llarg de la seva vida.
Igualtat d’oportunitats. Les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que els altres sectors de la població.
La normalització. Tenen dret a gaudir del lliure accés a la societat igual que totes les altres persones, arribant a normalitzar la seva presència en institucions, empreses i en la societat en general.
L’accessibilitat universal. S’han d’eliminar les barreres, tant físiques i mentals, de la societat per a la plena integració de les persones amb discapacitat.
La participació i la inclusió social. Tenen dret a participar de ple en política, cultura, educació i en totes les activitats de la societat.
El diàleg civil. Gràcies a ell, les persones amb discapacitat poden proposar idees i millores sobre les seves condicions.
El respecte a la vida de les persones amb discapacitat.
La transversalitat de les polítiques sobre discapacitat. Totes les institucions han de tenir mecanismes per a incloure les seves necessitats i han de tenir-les en compte per a modificar, si fos necessari, el seu funcionament per a adaptar-se a les peticions de les persones amb discapacitat.
Els drets de les persones amb discapacitat s’estructuren en diferents capítols al llarg de la LGD, que cobreixen una sèrie de temàtiques:
Prestacions socials i econòmiques, contemplades especialment per a les persones que no poden treballar.
Protecció de la salut: han de rebre atenció mèdica igual que la resta de la societat, prestant especial atenció a la salut mental, sexual i reproductiva. En aquest sentit, les persones amb discapacitat tenen el mateix dret a tenir fills i desenvolupar la seva vida reproductiva i sexual plenament.
Atenció integral, a través de programes adaptats a les seves necessitats, i que contemplen accions com la rehabilitació mèdica o l’atenció psicològica.
Dret a l’educació: es fomenta una educació inclusiva, i en els casos en què les necessitats de les persones amb discapacitat no puguin ser cobertes correctament, podran assistir a col·legis d’educació especial.
Vida independent. Aquest capítol contempla la garantia de les condicions d’accessibilitat, com per exemple l’eliminació de totes les barreres arquitectòniques, incloent en el transport públic, i algunes mesures com la reserva de places d’aparcament.
Dret al treball. Tal com expliquem en aquest article, aquesta llei contempla la reserva del 2% dels llocs de treball per a persones amb discapacitat en empreses de més de 50 treballadors, a més d’altres mesures de suport a l’ocupació. També defensa els centres especials d’ocupació com a generadors d’inclusió social. És el cas de femcet, on generem ocupació per a persones amb esclerosi múltiple i altres discapacitats físiques o sensorials.
Dret a la protecció social, a través de prestacions socials especials, incloent per exemple el dret a l’accés a l’habitatge, siguin pisos tutelats o no, amb l’objectiu de fomentar la seva plena independència i autonomia.
Dret de participació en assumptes públics, accedint a la vida pública i política. Es contemplen dues institucions que garanteixen aquest dret: el Consell Nacional de Discapacitat, format per l’estat i les associacions de discapacitat; i l’Oficina d’Atenció a la Discapacitat, pertanyent al Consell Nacional de Discapacitat.
Tens alguna discapacitat física o sensorial i necessites suport per a la teva plena inclusió social? Contacta amb femcet i t’ajudarem.