És el mateix discapacitat que minusvalidesa?
És molt habitual que els termes de discapacitat i minusvalidesa portin a confusió, juntament amb el d’incapacitat o invalidesa. En termes tècnics i pràctics, tots ells presenten diferències i han evolucionat al llarg dels anys.
Discapacitat o Minusvalidesa?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va crear en 1980 la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), i definia tots dos termes de diferent manera.
La discapacitat era la “restricció o absència, a causa d’una deficiència, de capacitat de acomplir una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a l’ésser humà”.
En canvi, s’entenia la minusvalidesa com la “situació desavantatjosa per a un individu determinat, conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix l’acompliment d’un rol que és normal en el seu cas (en funció de l’edat, el sexe i factors socials i culturals)”.
Tots dos conceptes anaven junts, però no necessàriament implicaven una relació directa, ja que una persona podia presentar una minusvalidesa, però no una discapacitat.
Desaparició del concepte minusvalidesa
No obstant això, amb la revisió del CIDDM per part de l’OMS, es va crear en 2001 la CIF (Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut), que entén la discapacitat de forma més global i té en compte la interacció multidireccional entre la persona i l’entorn socioambiental en el qual es desenvolupa. A Espanya, amb la Llei de Dependència (Llei 39/2006), s’instaura el canvi terminològic, i s‘abandona el sentit pejoratiu de la paraula minusvalidesa per a substituir-se pel de discapacitat. Aquesta llei defineix el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat, entre altres drets. La Llei General de Discapacitat (Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre) va acabar de consolidar aquest canvi, reforçant l’ús de la paraula discapacitat.Discapacitat vs persona discapacitada
Cal tenir en compte que l’expressió correcta per a aquell o aquella que té una discapacitat és el de “persona discapacitada” o “persona amb discapacitat”. L’ús del terme “discapacitat” és erroni i pot resultar negatiu i inapropiat, ja que entén que la persona està discapacitada de manera general. Les “persones discapacitades” tenen alguna alteració que limita les seves capacitats, però no les hi impedeix. Així, aquesta forma d’expressió és més inclusiva i no invisibilitza la lluita pels drets i la igualtat d’oportunitats del col·lectiu de persones amb discapacitat.
Actualment, hi ha controvèrsia també amb l’ús del terme “diversitat funcional”. D’una banda, s’argumenta que és un terme més inclusiu que el de “discapacitat”, mentre que per l’altre es denuncia la invisibilització del col·lectiu amb aquesta terminologia.
Discapacitat o incapacitat: són el mateix?
Un altre terme que camina en dansa amb el de discapacitat i que també pot portar a confusió és el d’incapacitat.
La incapacitat és la falta de capacitat d’una persona per a executar una determinada tasca, de manera temporal o permanent. Normalment, es relaciona amb l’àmbit laboral, i s’expressa en graus. Existeixen diferents tipus d’incapacitat amb pensió associada segons el cas, a més de maneres de compaginació amb el treball.
En canvi, la discapacitat no es refereix a la incapacitat per a fer tasques concretes, sinó que és un terme més general que entén altres àrees fora del treball i més relacionades amb l’entorn i la societat. La discapacitat s’entén en percentatge, i porta associada diferents prestacions en funció de la mena de discapacitat de la persona.
Per exemple, una persona pot presentar una incapacitat temporal causada per un accident laboral, però no tenir associada cap mena de discapacitat que condicioni la seva vida fora del treball.
Tipus de discapacitat
Ara que hem vist les diferències terminològiques dels diferents conceptes, aprofundirem més en el de discapacitat.
La discapacitat és un terme complex que implica l’existència d’una malaltia, patologia o alteració, ja sigui congènita o adquirida, i un entorn. Les característiques d’aquest entorn és un punt clau per a entendre el concepte: ja no és només la condició de la persona el que defineix la discapacitat, sinó també la major o menor adaptació de l’entorn i el context a la condició dels persones perquè puguin exercir el seu ple dret sense limitacions. Així, la responsabilitat no és tan individual, sinó que passa a un pla social i col·lectiu.
El sistema de classificació de l’OMS sobre la discapacitat, el CIF, distingeix diferents tipus de discapacitat:
- Discapacitat física. Relacionada amb els capacitats motors o limitacions del cos.
- Discapacitat sensorial. És aquella que afecta algun dels sentits de la persona, amb conseqüències normalment en la comunicació o en l’ús del llenguatge.
- Discapacitat Intel·lectual. Es relaciona amb els capacitats de comprensió, aprenentatge i comunicació.
- Discapacitat psíquica. Relacionada amb el comportament de la persona i amb aspectes de la salut mental.