Article 2 LGD: Les definicions a contemplar a la Llei General de Discapacitat

L’article 2 de la Llei General de Discapacitat s’encarrega d’enumerar les definicions principals que s’han de contemplar respecte a la discapacitat. L’article original va ser publicat el 03/12/2013 i queda actualitzat per la publicació del 01/04/2022 que entra en vigor a partir del dia 02/04/2022.

Quines són les definicions que preveu l’article 2 de la LGD?

En total són 15 definicions les que coneixerem i totes directament relacionades amb la discapacitat.

Conèixer aquestes definicions permetran entendre millor la llei així com el seu objecte i àmbit d’aplicació. Ens permetran poder determinar de forma clara les paraules que de vegades són mal utilitzades en terminologia.

Què s’entén per discapacitat?

La discapacitat és la primera definició i ve recollida a l’apartat a).

Es pot definir la discapacitat com aquella situació en què una persona es troba amb limitacions en la participació completa i efectiva de la societat en igualtat de condicions. Aquesta limitació sol produir-se per una mena de barrera o deficiències previsiblement permanents.

Què entenem per igualtat d’oportunitats?

S’entén com a igualtat d’oportunitats tota absència de discriminació i és la segona definició que preveu l’article 2 de la LGD. No només una definició, sinó una aspiració que cal aconseguir.

La igualtat d’oportunitats contempla que en cap cas una persona hagi de poder gaudir de l’exercici dels seus drets o llibertats fonamentals per raó de discriminació en cap dels àmbits següents: polític, econòmic, social, laboral, cultural, civil o un altre.

A més, cal ressaltar que l’adopció d’accions o mesures positives són enteses com a part de la igualtat d’oportunitats.

Aquestes mesures d’acció positives són les destinades a compensar els desavantatges o aspectes desfavorables de la discapacitat amb l‟objectiu d‟aconseguir la igualtat de fet i la seva participació en els diferents àmbits de la vida. Aquesta definició també ve contemplada en aquest article a l’apartat g).

La definició d’igualtat d’oportunitats no només ens permet conèixer que també es contempla com a definició les mesures d’acció positiva, sinó que a més ens porta de la mà les dues definicions següents, ja que és important matissar que aquesta discriminació no es pot donar ni de forma directa ni indirecta.

Què entenem per discriminació directa i indirecta?

Ambdues definicions es troben recollides a l’apartat c) i d) de la LGD.

En el cas de la discriminació directa és aquella situació en què una persona és tractada de manera desfavorable en comparació amb una altra en una situació anàloga a causa de la seva discapacitat.

En canvi, una discriminació indirecta és aquella que es produeix quan una disposició legal com pot ser una clàusula, un pacte, decisió o criteri puguin produir una situació desfavorable o desavantatge a una persona en comparació amb una altra per causa de la seva discapacitat.

A banda d’aquestes dues definicions, l’article inclou una definició més en relació amb el tipus de discriminació i és la discriminació per associació, i aquesta es produeix quan una persona s’integra en un grup i pateix un tracte discriminatori a causa de la seva discapacitat.

Què s’entén per assetjament?

El concepte següent que es defineix és l’assetjament, ja que és una acció que cal contemplar en relació amb la discapacitat per protegir-ne les persones.

S’entén per assetjament aquelles conductes que té com a objecte atemptar contra la dignitat de la persona i que es desenvolupen en un entorn intimidatori, hostil/o ofensiu. Es produeix amb relació a la discapacitat de la persona.

Els altres conceptes contemplats a l’article 2 de la LGD

A més dels primers conceptes definits ens trobem amb les definicions de:

• Vida independent, com aquella que permet a la persona amb discapacitat exercir el seu dret de decisió sobre la seva vida i existència participant activament a la vida social i de la comunitat.
• Normalització, principi pel qual es regeix la igualtat d’oportunitats. És important normalitzar i permetre que les persones accedeixin tant als llocs i serveis de la mateixa manera que la resta de persones.
• La inclusió social, principi pel qual es promouen els valors adreçats al bé comú i la cohesió social. Es busca que les persones tinguin els recursos necessaris per poder participar a la vida en igualtat amb els altres.
• L’accessibilitat universal és la condició que s’ha de complir perquè totes les persones en condicions de seguretat i comoditat puguin comprendre, utilitzar o practicar serveis, entorns, llocs, eines i instruments entre d’altres.

Cal incloure dins l’accessibilitat la part cognitiva, ja que aquesta accessibilitat permet la comprensió, la comunicació i la interacció entre persones.

L’accessibilitat universal pressuposa un disseny universal o l’estratègia d’aquest, que s’entén com l’activitat en què es contempla des de l’origen de la seva projecció amb dissenys accessibles per tothom sense haver de fer-hi adaptacions.

• Ajustaments raonables són les modificacions o adaptacions necessàries per aplicar la igualtat d’oportunitats, l’accessibilitat i la participació i que no s’apliqui una càrrega desproporcionada a la persona amb discapacitat.
• El diàleg civil és el principi que garanteix que les organitzacions representatives puguin participar en l’elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques oficials que són les que garanteixen que en tot cas les persones amb discapacitat tinguin dret a expressar la seva opinió lliurement sobre les qüestions que l’afectin i puguin exercir aquest dret i rebre assistència sobre la base de la seva discapacitat.

La darrera definició

A l’apartat 0) de l’article es preveu la definició de transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat.

I què s’entén? De nou ens trobem davant d’un principi, un principi en virtut del qual es contempla que les actuacions que desenvolupen les administracions públiques no s’han de limitar exclusivament per a aquestes persones, sinó que es comprenguin en les polítiques i línies d’acció de caràcter general, tenint en compte qualsevol dels àmbits presenti les necessitats de les persones amb discapacitat.