Què és el llenguatge inclusiu i com usar-lo?

El llenguatge inclusiu és un mode de comunicació que defensa la igualtat i té com a objectiu evitar la discriminació. Mitjançant el seu ús, es pretén garantir que no s’exclogui a persones de diferents identitats de gènere, raça, ètnia, discapacitat o altres característiques. Però realment, què és el llenguatge inclusiu i per què hauríem de tenir-lo en compte?

En molts idiomes, com és el cas de l’espanyol, el llenguatge inclusiu ha sorgit com a resposta a la necessitat de superar el biaix de gènere present en moltes expressions i termes tradicionals.

Per a què usar el llenguatge inclusiu?

 

Les raons per les quals es promou el llenguatge inclusiu estan sempre relacionades amb la cerca de la igualtat, respecte i reconeixement de la diversitat de la societat.

 

L’ús tradicional de la forma masculina com a genèrica, tendeix a perpetuar biaixos i contribuir a la invisibilització de les dones i altres identitats de gènere. El llenguatge inclusiu contribueix a superar la discriminació de gènere en reconèixer i donar visibilitat a totes les persones, independentment de la seva identitat sexual.

 

Però el llenguatge inclusiu va més enllà de la qüestió de gènere i s’aplica a altres aspectes de la diversitat, com la raça o la discapacitat, entre altres. Així doncs, el llenguatge inclusiu i exclusió de classe social solen anar de bracet.

 

La societat és diversa i el llenguatge inclusiu busca reflectir aquesta diversitat. Mitjançant el seu ús, es contribueix a una representació més justa, equitativa i respectuosa de la societat, sent aquest un dels grans beneficis del llenguatge inclusiu en els nostres dies.

 

Tipus i exemples de llenguatge inclusiu

 

  • Desdoblament o duplicació de gènere. En lloc d’utilitzar únicament la forma masculina per a referir-se a grups mixtos, podem utilitzar tots dos gèneres. Per exemple: “amics i amigues” o “ciutadans i ciutadanes”
  • Ús de formes neutres. Podem buscar formes d’expressió neutres que no estiguin associades específicament amb un gènere i, per tant, no excloguin a ningú. Per exemple, en lloc de dir “tots els estudiants” es pot dir “totes les persones”
  • Ús de termes inclusius. Podem introduir termes que siguin més inclusius i que no estiguin lligats a una identitat de gènere específica. Per exemple, utilitzar “persona” en lloc de “home” o “dona” o “ciutadania” en lloc de “ciutadans”
  • Ús de símbols o lletres inclusives. Per exemple “@”, “e”, “x” en lloc de “o” o “a”
  • Ús de la barra obliqua “/” Per a dir, per exemple, “tots / totes” o “nois / noies”
  • Evitar estereotips. Podem evitar expressions i termes que reforcin estereotips de gènere o altres formes de discriminació. Per exemple, “Persona forta” en lloc de “home fort” o “persona sensible” en lloc de “dona sensible”
  • Ús de formes inclusives en construccions gramaticals. Per exemple, “tots som iguals” en lloc de “tots els homes són iguals”

Llenguatge inclusiu i discapacitat

 

El llenguatge inclusiu també és rellevant quan es tracta de referir-se a persones amb discapacitat. Utilitzar un llenguatge inclusiu en aquest context, implica evitar termes que puguin ser estigmatitzables, posant per damunt la importància de la igualtat i el respecte.

 

Aquestes serien algunes de les pautes a seguir per a fer servir un llenguatge inclusiu respecte a la discapacitat.

 

  • Centrar-se en la persona, no en la discapacitat. Per exemple, dient “una persona amb discapacitat” en lloc de “un discapacitat”

 

  • Fer ús de el llenguatge primer, col·locant el terme que descriu la discapacitat després del substantiu o pronom. Per exemple, “Una persona amb paràlisi cerebral” en lloc de “un paraplègic cerebral”

 

  • Evitar termes despectius o metges que puguin tenir connotacions negatives. Per exemple, dir “persona sorda” en lloc de “persona amb pèrdua d’audició”

 

  • Cal Reconèixer la diversitat de les discapacitats. No generalitzar, reconèixer que la discapacitat és diversa i afecta les persones de manera única. Per exemple, evitar dir “les persones discapacitades” i optar per “les persones amb discapacitat”

 

  • Usar termes positius i respectuosos, que destaqui les habilitats i contribucions de les persones amb discapacitat. Per exemple, dir “una persona que usa una cadira de rodes” en comptes de “una persona confinada en una cadira de rodes”.

 

  • La discriminació laboral representa una de les principals barreres a les quals s’enfronten les persones amb discapacitat. La labor dels centres especials d’ocupació, juntament amb la utilització d’un llenguatge inclusiu, ajudaran a garantir la inserció laboral i en la societat d’aquest col·lectiu amb dificultats.

 

Què diu la RAE sobre el llenguatge inclusiu?

 

Respecte a la Llei del llenguatge inclusiu a Espanya, el 22 de març de 2023 s’estableix la llei orgànica que impulsa la implantació d’un llenguatge no sexista. El seu objectiu és la consecució d’igualtat real i efectiva entre dones i homes.

 

Per part seva, segons declaracions del director de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), Santiago Muñoz Machado, “són els ciutadans, en usar l’idioma, els que estableixen les regles (…) El que comunament s’ha anomenat llenguatge inclusiu, és un conjunt d’estratègies que tenen per objecte evitar l’ús genèric del masculí, mecanisme fermament assentat en la llengua i que no suposa cap discriminació sexista” Respecte a l’ús de la lletra “e” com a marca de gènere inclusiva, sosté “La RAE no és l’única que pot normar això, per descomptat. La RAE sempre va una mica per darrere de la ciutadania. La RAE el que pot dir és que una fórmula com “els nines” no està en els usos generals, no forma part de la gramàtica, ni és ortodoxa aquesta manera de parlar i probablement, en molts llocs no l’entendran. És més aviat una manifestació política, una expressió que no té realitat pràctica (…) si hi ha col·lectius que volen emprar-ho o els sembla preferent per raons de qualsevol classe, perquè són molt lliures de tractar d’imposar-ho. Si algú vol implantar-ho, avanci, i si ho aconsegueix, perquè ho felicitarem en el futur i en tal cas caldrà canviar les normes de les nostres regles per a incorporar-ho”.

 

Així doncs, es desprèn d’aquestes declaracions que, per a la RAE, l’ús del genèric masculí no suposa una discriminació sexista i el considera un gènere assegut inclusiu, que abasta i inclou a les dones, per la qual cosa, implícitament, rebutja l’ús de les alternatives que ofereix el llenguatge inclusiu.

Skip to content