Menu
Després de tancar el capítol I amb l’article 3 de la LGD on es recullen els principis de la llei, l’article 4 inicia el capítol II de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat on es preveu o es recullen els titulars de dret de la mateixa Llei.
Els titulars de dret de la llei són les persones que presenten una discapacitat per una deficiència intel·lectual, física, mental o sensorial, amb un caràcter previsiblement permanent, i que impedeixen la participació plena i efectiva a la societat en igualtat de condicions.
Tenint en compte la descripció anterior cal contemplar que els titulars de drets són les persones que tenen reconeguda una discapacitat igual o superior al 33%.
El reconeixement de la discapacitat és atorgat per un òrgan competent i té una validesa nacional. S’ha de tenir en compte que l’acreditació s’ha de fer sobre la base dels termes establerts reglamentàriament així com succeeix amb l’atorgació del reconeixement de la discapacitat.
Pel que fa als titulars de drets cal tenir en compte que també es reconeixen com a persones amb un 33% de discapacitat a:
En aquest cas és l’apartat 5) de l’article 4 de la LGD el que resol la pregunta, ja que estableix que les persones estrangeres poden tenir atorgades els beneficis, les prestacions i els serveis d’aquesta Llei segons el que preveu la Llei orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. També tenint en compte els tractats internacionals i/o convenis establerts amb el seu país d’origen.
Amb relació als menors estrangers cal tenir en compte a més el que estableixen les lleis de protecció del menor ja sigui en matèria estatal o autonòmica.
En aquest cas, és l’apartat 6 el que indica que l’aplicació de les prestacions econòmiques s’estendrà als espanyols que resideixin a països estrangers sempre que la seva condició no estigui protegida de manera equiparable a aquest país.